Democràcies marítimes com el Japó i l’índia han de cooperar per crear a l’àsia un ordre estable i liberal Els dos països han iniciat un diàleg estratègic amb els EUA al qual és possible que també s’afegeixi Austràlia

La Vanguardia (Català), 30 ene 2012

EB. CHELLANEY, n un moment en què l’ascens econòmic, diplomàtic i militar de la Xina projecta l’ombra d’un desequilibri de poder sobre l’àsia, la visita fa poques setmanes del primer ministre japonès, Yoshihiko Noda, a l’índia ha consolidat una relació que s’està intensificant ràpidament entre dos aliats naturals. Ara la tasca del Japó i l’índia és afegir un contingut estratègic concret als seus vincles.

L’equilibri de poder que està sorgint a l’àsia estarà determinat principalment pels esdeveniments a l’àsia oriental i a l’oceà Índic. Així, doncs, el Japó i l’índia tenen un paper important per exercir en la preservació de l’estabilitat i la contribució a la salvaguarda de rutes marines d’importància decisiva a la regió indopacífica, en sentit més ampli, caracteritzada no només per la confluència dels oceans Índic i Pacífic, sinó també per la seva importància per al comerç mundial i els subministraments energètics.

Les regions d’àsia amb auge econòmic són costaneres, per la qual cosa democràcies marítimes com el Japó i l’índia han de cooperar per tal de crear a l’àsia un ordre estable, liberal i basat en les normes. Com va dir el primer ministre indi, Manmohan Singh, a la reunió de la cimera de l’àsia oriental celebrada a Bali, l’ascens continu d’àsia no està automàticament assegurat i “depèn de l’evolució d’una estructura cooperativa”.

El Japó i l’índia, com a països amb pocs recursos energètics i dependents en gran manera de les importacions de petroli del golf Pèrsic, estan profundament preocupats pels afanys mercantilistes encaminats a assegurar-se el domini dels subministraments energètics i les rutes de transport per a aquests. Així, doncs, el manteniment d’un àmbit marítim pacífic i legal, incloent-hi una llibertat de navegació sense traves, és decisiu per a la seva seguretat i benestar econòmics. Aquesta és la raó per la qual han acordat iniciar maniobres aèries i navals conjuntes a partir del 2012; un dels senyals del pas d’una actitud encaminada a subratllar els valors compartits cap a una altra d’encaminada a protegir interessos compartits.

De fet, malgrat la seva complicada política interna i els seus escàndols endèmics, l’índia i el Japó tenen la relació bilateral que s’intensifica més ràpidament a l’àsia actual. Des que van anunciar una “associació estratègica i global” l’any 2006, el seu compromís polític i econòmic s’ha intensificat notablement. Una congruència en augment d’interessos estratègics va propiciar la Declaració Conjunta sobre Seguretat i Cooperació del 2008, una fita important en la creació d’un ordre asiàtic estable, en el qual una constel·lació d’estats vinculats per interessos comuns ha arribat a ser decisiva per garantir l’equilibri en un moment en què els canvis actuals en el poder incrementen les amenaces a la seguretat.

La declaració conjunta va seguir el model de l’acord de cooperació en matèria de defensa del 2007 amb Austràlia, l’altre país amb el qual el Japó, aliat militar dels Estats Units, té un acord de cooperació en matèria de seguretat. La declaració sobre seguretat de l’índia i el Japó va engendrar, al seu torn, un acord similar entre l’índia i Austràlia el 2009.

El mes d’agost passat va entrar en vigor un acord de lliure comerç entre el Japó i l’índia, abans conegut com a acord d’associació econòmica general i, en resposta a la utilització punitiva per part de la Xina del seu monopoli a la producció procedent de terres rares per interrompre aquesta classe d’exportacions al Japó durant la tardor del 2010, els dos països han acordat cooperar en matèria de desenvolupament de terres rares, que tenen una importància decisiva per a una gran diversitat de tecnologies energètiques ecològiques i les aplicacions militars.

Actualment, el nivell i la freqüència del compromís bilateral oficial són extraordinaris. La visita de Noda a Nova Delhi va formar part d’un compromís per part dels dos països de celebrar una cimera anual, a la qual assistiran els seus primers ministres.

Més important encara és que el Japó i l’índia mantinguin ara diversos diàlegs ministerials anuals: un diàleg estratègic entre els ministres d’afers Exteriors, un altre sobre seguretat entre els ministres de Defensa, un altre de normatiu entre el ministre de Comerç i Indústria de l’índia i el ministre d’economia, Comerç i Indústria del Japó i d’altres més sobre afers econòmics i energètics.

I, per acabar de completar tot això, el Japó, l’índia i els Estats Units van iniciar un diàleg estratègic trilateral a Washington el 19 de desembre. La incorporació dels Estats Units ha de reforçar la cooperació entre l’índia i el Japó. Com va dir recentment el ministre d’afers Exteriors del Japó, Koichiro Gemba, “El Japó i els Estats Units estan intensificant una relació estratègica amb l’índia” i el diàleg trilateral és “un exemple concret de col·laboració” entre les tres democràcies principals d’àsia i el Pacífic. És probable que la cooperació esmentada esdevingui quadrilàtera amb la inclusió d’austràlia.

El Japó i l’índia han d’enfortir la seva encara incipient cooperació estratègica fent seves dues idees que requereixen un canvi subtil en el pensament i la política japonesos. Una és la de crear la interoperabilitat entre les seves formidables forces navals que, en cooperació amb altres armades amigues, pot reforçar la pau i l’estabilitat a la regió indopacífica. Com va dir l’ex primer ministre japonès, Shinzo Abe, en un discurs recent a Nova Delhi, la finalitat ha de ser que “aviat abans que tard, l’armada del Japó i la de l’índia estiguin perfectament interconnectades”. Actualment, el Japó només té interoperabilitat naval amb les forces dels Estats Units.

La segona idea és la de desenvolupar en comú sistemes de defensa. L’índia i el Japó cooperen en matèria de defensa mitjançant míssils amb Israel i els Estats Units, respectivament. No hi ha motius perquè no ho facin en matèria de defensa amb míssils i altres tecnologies per a la seguretat mútua. La cooperació esmentada ha de ser completa i no s’ha de limitar al diàleg estratègic, la cooperació marítima i les maniobres navals ocasionals.

A la Constitució del Japó, imposada pels Estats Units, no hi ha una prohibició d’exportacions d’armes, sinó només una decisió governamental adoptada ja fa molt i que, en qualsevol cas, s’ha relaxat. De fet, la decisió original es referia a armes, no a tecnologies.

Les associacions econòmiques més estables del món, incloent-hi la comunitat atlàntica i l’associació entre el Japó i els Estats Units, descansen sobre la col·laboració en matèria de seguretat. Els vincles econòmics que manquen del suport de les associacions estratègiques solen ser menys estables i fins i tot inestables, com es fa palès en les relacions econòmiques que l’índia i el Japó tenen amb la Xina. Mitjançant una estreta col·laboració estratègica, el Japó i l’índia han d’encapçalar l’afany de crear llibertat, prosperitat i estabilitat a la regió indopacífica.